[XERRADA] “Les crisis a la història del capitalisme”, amb Just Casas (27-06-12)

 Valoracions de la xerrada:

1) “Ahir vam poder sentir una veu clara i nítida sense embuts contra aquest sistema i contra aquesta situació de barbàrie i incipient col·lapse social i proposant una confrontació clara i oberta contra el capitalisme.

Ahir vam poder sentir una veu qualificada del moviment llibertari com la del professor Casas amb la qual molts i moltes tot i provenir i pertànyer a d’altres corrents ideològics i militàncies, vam coincidir jo diria que quasi al 100% d’allò dit i proposat i assumim com a propi.

Les diferències històriques, fratricides i caïnites entre els diferents moviments emancipatoris que lluiten contra el capitalisme i l’imperialisme han de quedar superades perquè no hi ha raó objectiva que justifiqui que en aquests moments continuïn existint.

És el treball de base que uneix i mentre més treball aportem i mentre més som en aquest treball, més a les clares queda el que som i quines són les nostres veritables intencions.

Recullo les paraules d’en Just en què el moviment social al carrer, el 15M, ha d’anar perfilant i definint quin és el seu projecte estratègic, què vol en relació a aquest sistema i si proposa altres.

Les reflexions i avisos que feia de què qualsevol moviment que no qüestioni l’arrel del problema, l’explotació de l’home per l’home, pot ser perfectament assumit pel capitalisme com a part del seu pessebre és ben cert.

El 15M com a qualsevol altra organització i moviment ha de mesurar els seus èxits i els seus avenços no en la auto complaença introspectiva del moviment pel moviment, en quants actes fem, quantes reunions realitzem o en quantes manis convoquem. L’ha de mesurar en com atura els embats del capitalisme i quins models alternatius reals proposa. I en aquest sentit el balanç en el meu parer i la realitat crec que avala, és que ben poca cosa hem aconseguit. Les retallades no s’aturen, l’atur creix, els desnonaments es succeeixen, la precarietat abarca tots els sectors productius, la sanitat i educació pública s’estan destruint.

Tot això ens obliga a treballar més i millor, de forma més coordinada i sense debats estèrils, a opinar més amb les accions que amb les paraules, a opinar menys sobre el que fan els altres i preguntar més que opinen als altres d’allò que fem nosaltres, a no fer èmfasi en les petites diferències si no en les immenses afinitats que tenim.

Si lluitem hem de ser optimistes. Si no lluitem ens espera pura i simplement l’esclavisme.

Salut”

2) “Hola companys la xerrada d´ahir va ser molt profitosa al eu entendre.
La presió que el capitalisme exerceix sobre la població i els treballadors es bestial i va a mes i per lo que sembla no tenim armes per combatre-la, i sembla que ens ressignem i acceptem tots els mals, com a menors, perdent cada dia que passa amb els drets aquirits pels nostres avis a costa de lluita i sang.

En la linea que va avançar el Just sobre fer una mena de boicot a certes empreses o productes, jo vaig intentar fer una reflexió i em vaig quedar en blanc (sóc mes de lletres que de xerrar) i ho intentaré explicar aqui en unes línees.
L única manera de lluitar  (al meu entendre) contra el capitalisme és el decreixement, això vol dir tindre menys necessitats d’aquirir productes creats només per ser consumits i rebutjats al poc per altres i aixi indefinidament amb l’excusa de la creació de llocs de treball (i la destrucció dels rescursos naturals a marxes forçades).
L’idea seria consumir a la mínima expressió productes com el mòbil, el gasoil/benzina, la llum, assegurances, productes  bancaris (fons de pensions,etc..) productes alimentaris de fora de temporada, no comprar productes “d’usar i tirar”,etc..
Intentar allargar la vida dels electrodomèstics,vehicles,etc (amb manteniments o reparacions) ja que allò de canviar de cotxe cada 5 anys es una aberració, canviar d’aparells tecnològics pel fet de ser més moderns o amb més prestacions  és aberrant (cada mes, quedun antiquats els nous aparells..ordinadors,mòbils,etc)
Això farà molt de mal a les multinacinals, que son les beneficiaries finals amb uns beneficis insultants.
En un primer moment direu….això destruiria llocs de treball, venedors..obrers..etc…I és veritat.
Però en poc temps es podrien reconvertir en reparadors dels electodomestics, cotxes, sabates…etc   que abans llençàvem a les escombreires i en compràvem un de nou.
També es tindria que incentivar la compra dels productes de 1º necessitat sobre productors de proximitat, això vol dir que comprem productes de casa que dónen feina als nostres veins, que no es cremen recursos en traslladar del altre punta del  món qualsevol cosa que podem conseguir aquí mateix., i de retruc creariem nous llocs de treball per al consum intel·ligent i de proximitat.
Nous llocs de treball en la creació de noves tecnologies de produccio d’energia local. etc….
crec que m´explicat millor que ahir
salut “

3)” Bona tarda companys.
 
Jo estic d’acord en que s’ha d’apostar pel decreixement. Però no nomès en aquest sentit, sino que s’ha d’apostar per totes les lluites que tinguin com a objectiu construir un món millor, i això va desde el recolçament a les lluites sindicals, les vagues generals, l’impuls de l’agricultura ecològica, els boicots, la lluita obrera, la defensa dels llocs de treball, la defensa del medi ambient, dels animals, de les espècies en extinció… etc. etc. etc. Totes les lluites contra aquest sistema, contra aquests valors perversos, són útils i recolçables.
 
El decreixement és útil, sí. Crèxier indefinidament en un planeta finit provoca externalitats socials i ambientals (ho podem veure en la manera de funcionar del capitalisme). Segons estudis, per arrivar a un equilibri ecològic, o a una sostenibilitat indefinida entre el planeta i l’activitat humana, hauriem de decrèixer fins als valors de producció i consum del 1960. Això no vol dir que no hem de decrèixer més. Per mi nomès hauriem de produir i consumir el necessari, i tenir plena sobirania sobre això. D’aquesta manera tindirme un impacte mooolt menor fins i tot que a l’impacte corresponent dels anys 60. Però decrèixer per decrèixer no val. Ara mateix estem decreixent. Estem en recessió, i si bé els impactes sobre el medi són menors (relació PIB – impacte en el medi ha baixat), les externalitats socials van en augment. Què vull dir amb això? Decreixement sí. Però decreixement en unes coses, i creixement en altres (educació, sanitat, cultura, energies alternatives…). I sobretot decreixement sobirà, perquè, ara per ara, el decreixement és inviable si la sobirania està en mans dels capitalistes i la clase política burgesa. Per no parlar dels grans monopolis que controlen els mercats i, d’alguna manera o altre, fan inviable un canvi mundial en els hàbits de consum (p.ex, encara que no ho sapiguem, TOTS menjem transgènics, tenim el mòvil amb oligopolis, ens dona l’electricitat la mateixa compañia que destruiex boscos a l’amazonia…).”

2 Respuestas a “[XERRADA] “Les crisis a la història del capitalisme”, amb Just Casas (27-06-12)

  1. Pingback: Dimecres 27 de juny | acampadasbd

  2. Pingback: [VIDEO] “Les crisis a la història del capitalisme”, amb Just Casas 27-06-12 | acampadacdv

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s