El 23 de maig a les 21:30h, queda constituida l’#acampadacdv a la Plaça de la Vila, com a mostra de que juntes ho podem tot, perquè això no és una crisi és una estafa.
AGENDA
CONTRA-INFORMACIÓ
RECURSOS ANTIREPRESSIUS I AUTODEFENSA CIVIL
FOTOS
VIDEOS
LLIBRES
ACTES
SOFTWARE
CAIXA DE RESISTÈNCIA
Opina
N-1
acampadacdv 
ja tenim foro, perfecte! així podré col•laborar des de el treball i poder fer un seguiment de les diferents iniciatives! Gracies per la rapidesa i l’esforç
Bon dia a tothom!
Avui estic una mica preocupat pel caràcter que està agafant les assamblees.
Al meu parer el fet de que en l’assemblea d’ahir, en qüestió de mig hora només quedés un grup de gent jove és un fracàs. En aquest sentit, sincerament ho dic, i espero que no s’ofengui ningú, ens varem engrescar en l’explicació d’una estructura assembleària idèntica a la de pl. Catalunya, (que no cal) on amb poc dinamisme i sobre tot poc contingut, va abocar a que l’assemblea esdevingués avorrida.
Segurament aquesta situació, juntament amb la coincidència de les hores de sopar, la falta de comoditat, el problema de la llengua (Cerdanyola NO es Barcelona, aquí la majoria de la gent mes gran, i no tant, es castellana parlant, en canvi nosaltres podem parlar totes duges llengües) i sobre tot la falta de parlar de problemes reals propers, va fer que la gent d’altres generacions superiors no es sentís identificada i se’n anés de seguida.
Esta clar que el nivell de contingut es pobre, entre d’altres coses perquè acabem de començar, per lo tant crec que fent un repàs de les quatre coses que s’han portat a terme ni hi ha prou. No cal crear totes les comissions que tenen en pl. Catalunya, perquè al cap i a la fi es tracta de organitzar-nos amb les persones que som.
Crec que es molt important que primerament aconseguim que la majoria de les persones que estan INDIGANDES de totes les edats es sentin identificades i puguin col•laborar en les assamblees. ¿no ens enorgullim de cridar “el pueblo unido jamás será vencido”? be doncs, ahir, ni de bon tros estava la representació del poble.
En aquest sentit, que per mi es el mes important actualment, crec que s’hauria de provocar un gir radical en el desenvolupament de les assamblees, que a partir d’ara anomenaré fòrum de debat, ja que no crec que calgui sotmetre a votació tot. (si, som democràtics, però sobre tot ens ha de valdre el sentit comú. Vull dir, no cal votar si voleu una plaça neta, etc.). Així doncs, aquest canvi en promoure la gent de edat mes gran es basaria en la proposta de desprès de la cassolada tindre uns temes preparats de debat actual (hipoteques, eres, acomiadaments, injustícies socials, la transició a la democràcia, etc..) on aquest públic que volem que també participi li sigui d’interès i no li faci mandra ni vergonya en participar. Estic convençut que si algú d’aquestes generacions participa aportarà mes gent semblant i probablement surtin més temes interessants i fins i tot propostes per les comissions; i de pas aprendrem coses.
Es possible que inicialment necessitem de gent preparada amb temes de debat com per exemple grups de debat de les associacions de veïns, professorat universitari (ojala vingués Arcadi Oliveres!), representants d’altres grups de lluita, etc, on no només se li dona contingut al tema en qüestió, sinó que probablement també ho facin mes dinàmic i potser ens guien cap a noves iniciatives en les comissions. Des de aquesta base seria fàcil crear un debat constructiu.
L’altre punt fort que volia remarcar es que per una banda incentivem a reunir el poble i per l’altre les places de les diferents ciutats siguem un altaveu de Barcelona, on està representada la nostra majoria, en els temes generals. Vull dir, em d’anar a una, amb les mateixes consignes i transmetre-les al major número de persones (de totes les edats) que pugem. Es per això que necessitem que vinguin, per desprès de fer el debat remarcar lo que realment volem i que desprès aquesta gent en el bar, barri, treball, etc..expliqui lo bé que s’ho passa expulsant la indignació que porta dins i sentin-se dins un grup de revindicació amb les consignes remarcades que ens arriben de Barcelona. (que en un moment donat, si hi ha alguna que ens sembla una aberració la podem debatre, es clar!). inclús podem trobar les similituds entre les propostes de Barcelona i els nostres problemes quotidians.
Es en aquest sentit que crec que “la unió fa la força”, em d’anar tots a una, essent un altaveu de Barcelona, a l’hora que aquesta ho es d’Espanya i aquesta ho es del mon, perquè sinó aquesta divisió que em fet cap als ajuntaments restarà força a plaça Catalunya i llavors caurem en la màxima antagònica “divideix i venceràs”.
La vitalitat i força de la joventut sense contingut acabarà en un festa; i l’experiència i coneixements de la gent mes gran sense la força no arribarà a oïdes de ningú. Ara bé, totes dos juntes multiplicades per mil places serà, com a mínim, entranyable de veure, i amb consistència el canvi que pretenem.
Com ho veieu? A favor?? En contra?? DEBAT.
Bravo per les teves lletres!!! Gran claredat i pragmatisme!! Amunt!!
Sense dubte, a favor, crec que has explicat perfectament, el que personalment vaig pensar ahir, però que tampoc sabia com expressar.
També vull afegir que jo penso que es podrien crear dos assemblees generals, i diferenciar-les, la primera per debatre propostes a nivell estatal i la segona
per debatre propostes a nivell local.
És lògic que al ajuntament no li pots demanar que canviï la llei electoral, al igual que no pots demanar al govern central, més espai verd al teu poble. Crec que hi ha persones que els hi interessen uns temes (persones preocupades per lleis, per constitució, per temes econòmics a nivell nacional, etc.) i persones que volen informació d’altres temes mes concrets del poble (Construcció d’un hospital, més espais per joves, més zones verds, coses factibles i que se sap que el ajuntament no ho fa, no per manca de medis, si no per manca d’interès) i també hi ha gent que vol
informació d’ambdós casos.
Per tant, si es fan dues assemblees, cadascú decidirà si vol quedar-se o no, sàpiguen ja per sobre quins temes es tractaran.
Crec que seria una manera de que hi hagués mes participació.
Totalmente de acuerdo. Ahora me informo donde hay grupos d debate en cerdanyola y les invitaré a venir. Tb deberíamos hacer q vinieran gente d otros frentes como los d los lunes al sol para q nos explicasen q kieren conseguir, como Lo hacen… Pq ellos llevan mucho más tiempo q nosotros luchando por Lo q quieren. Yo stoy a favor d unir al pueblo y sobretodo a la gente d otras generaciones. Cuenta con mi voto.
Bona tarda
Jo anava a proposar una cosa molt versemblant al que ha dit el Ruben. Crec que seria més atractiu i dinàmic si, cada dia, el grup de continguts es preparés un tema concret que ens afecti, fes una petita explicació sobre quines implicacions té i com repercuteix al nostre poble i desprès la gent hi pogués parlar sobre aquest tema concret. Som molts i segur que hi ha especialistes de cada temàtica al poble. Podem fer una proposta de temes i que la gent se’ls vagi preparant
en parlem a les 20 si voleu
Buenas!
Yo creo que efectivamente hay que mejorar la participación, y en este sentido, he de manifestar por ejemplo que la asamblea empieza y acaba tarde para mucha gente (esto efectivamente no es Barcelona), y viene precedida de una cacerolada de media hora que quizá, a mi modo de ver, podría reducirse a diez minutos simbólicos, y así dejar mas lugar para debatir y expresarse: es decir, menos ruido y mas debate.
Saludos!
Salutacions,
En la línia del que ja esteu comentant, molt d’acord amb el debat iniciat pel Ruben, precisament avui parlant amb un company que era de Cerdanyola, molt implicat des de fa anys en els moviments socials vinculats al consum responsable que porti a un model sostenible de societat, ho hem comentat. Ell, com tots nosaltres crec, està molt engrescat, veu una oportunitat en tota aquesta acció. I és així. Per això, cal inicialment felicitar el jovent que es mobilitza, que no és l’habitual, i ho dic per mi mateix que a la seva edat no ho vaig fer.
Dit això, cal plantejar el debat que inicia el bon amic Rubén. Aportar en els debats del dia a dia propostes que puguin concretar. I per això, és aquest el meu parer que comparteixo, crec que es pot inclús fixar dies concrets per debats concrets. Vull dir, actuar com a punt de trobada i difusió de determinants elements propis del canvi de món que a tots/es en agradaria i que no arribarà ni en poc temps ni sense molt esforç.
Un exemple, hi ha col·lectius que treballen fa temps per explicar (i ho fan molt be) com el fet d’anar a comprar als «supermercats» (grans superfícies entenem) nodreix les arques de intermediaris infinits i, a més, redueix la qualitat del producte. Per que no difondre més sobre això? Fer una sessió que tracti d’aquest tema i d’on es pugui fer una proposta del tipus: durant el mes de juliol tots i totes anirem a comprar a la petita botiga del barri, al mercat, res de grans superfícies ni tan sols un sol supermercat en cadena. A més, aquesta és una acció local (individual si es vol) pensant globalment. El canvi en els patrons de consum poden canviar el mon, com be diuen un i mil cops ideòlegs com el propi Arcadi.
És tan sols un exemple molt simplificat de quantes mil coses es podrien fer. Cal difondre el missatge. Si integrem les xarxes socials, fem partícips comerciants, col·lectius, integrem la diversitat i proposem accions que poden modificar la nostre vida quotidiana, que sumades, obren el camí del canvi.
Tot el que fins ara ha passat és per treure’s el barret davant els joves «acampats». Aprofitem que aquest moviment ha captat com cap l’atenció dels mitjans i comencem a desenvolupar un punt de trobada per a la difusió de temes que ja porten temps treballant-se, i a partir d’aquí sorgiran propostes i moltes. Banca Ètica, Sostre Cívic, Cooperatives de Consum, hi ha un etc interminable de qüestions que, a més, crec jo, seran molt més atractives a la ciutadania, profitoses al cap i a la fí, que estar votant constantment els avenços de les comissions.
En fi, em sembla perfecte tot el que s’ha dit, amb la voluntat de tots i totes els que ara fem de la plaça el nostre punt de reunió, no faltaran idees, contactes, propostes…
I tant que podem,
ens veiem a la plaça!
salut a tot@s!!!!!!!!!!!!!
Hola amics.
Primero me gustaria Felicitar a la organizacion, por el trabajo que lleva realizado hasta ahora.
Creo que si en algo se diferencia esta revolucion de las otras es en la comunicacion directa y en la participacion de todos los ciudadanos.
Yo por mi parte me gustaria que la plaza de la iglesia sea un sitio de libre opinion para conocer las propuestas de la gente y, lo mas importante , que se vean reflejadas en las asambleas. Digo esto por que me gustaria que hubiera una zona donde la gente de a pie pudiese escribir sus preferencias, para luego tratar las en asambleas.
Creo que en Plaza Catalunya lo hicieron muy bien, teniendo mesas donde la gente puede opinar, y aqui donde hay menos volumen de gente, deberia servirnos para llevar la DEMOCRACIA en todo su esplendor a todos los ciudadanos de todas las edades. Propongo recuperar esta manera de hacer.
Se que llevamos poco tiempo y hay mucho por hacer, pero creo que es fundamental que primero se forme una buena plataforma, para llegar a todo el mundo, antes de hablar de los problemas sociales. Y por ello os expongo los 5 puntos fundamentales que deven constar en una Plataforma de Democracia Directa:
1- Ordenadore/s en Plaza de la iglesia. Solucionar Wi-fi.
2- Montar estructura/s donde se recoja la opinion de la gente cn estos contenidos: Democracia directa, reforma electoral, genero, ecologismo y medio-ambiente, autogestion y auto-organizacion, cultura,educacion, imigracion, relaciones laborales, teoria conceptos y discursos, formacion, derechos civiles i politicos, derechos animales, habitatge.
(Recoger opiniones )
3- Informatizarlo en una web donde puedan opinar todo el mundo.
4- Abrir un canal twitter donde podamos seguir un agenda.
5- Realizar asamblea, acabar manifiestos, a nivel de votacion popular.
Se que evidentemente algunos de estos puntos empiezan ya a resolverse y otros no pero una vez completados estos puntos, podremos tratar de manera democratica los problemas de nuestra sociedad.
Por una Democracia Abierta y Directa. Continuemos y no paremos hasta conseguirlo.
cerebros del mundo: no dejemos de pensar y de crear. sigamos así. cierto es que la asamblea es soporífera y carente de contenidos porque precisamente la gente que sabe cómo hacer las cosas, no participa.
se buscan cerebros prácticos y resolutivos que aporten ideas, no olvidéis que las comisiones no son cerradas, podéis entrar en cualquier momento y mejorar lo existente.
salut i força